QUÈ ÉS GYPSIES? És un concert, essencialment un concert, en el que s’utilitzen les cançons d’alguns musicals de l’època daurada, anys 50 i 60, com a via per a explicar anècdotes de la nostra experiència en el món de l’espectacle i, a la vegada, fer un petit homenatge a tots aquells actors i cantants que, com nosaltres, tot i haver treballat en aquest món des de ben joves, no han traspassat la línia de la gran popularitat i la fama, els que a Nova York es coneixen com a “BROADWAY GYPSIES”.
Els musicals dels anys 50 i 60, tot i ser els més populars, són els més injustament tractats en el panorama actual. El cinema els ha fet famosos a través de les seves pel·lícules, en ocasions una mica ensucrades, però mantenen una base musical i dramàtica espectacular que fa que continuïn sent frescos i interessants com el dia de les seves estrenes als escenaris de Broadway o Londres.
Això fa que un concert amb aquest programa sigui proper a tot tipus de públic ja que, moltes de les cançons que s’interpreten formen part de la memòria col·lectiva. Per altra banda, és un tipus de música a cavall entre la música clàssica i els standards de jazz americans, cosa que, juntament amb una visió actualitzada i original de les interpretacions, fa que es pugui interpretar en escenaris molt diversos, des d’una sala de concerts, un teatre de petit format o un lounge bar. L’únic element indispensable és la proximitat amb el públic. Per això, s’ha optat per fer les versions de les cançons traduïdes al català, respectant al màxim el caràcter i el missatge de l’original en anglès.

L’Oca Underground va presentar el 27 de setembre de 2008 el seu últim espectacle, Mitja vida amb Sondheim, al Centre Cultural de la Llagosta. Aquest espectacle parteix d’un projecte que la companyia va portar l’any 2005 a la Universitat de València i a Sabadell. Havia estat aquell un concert dramatitzat amb cançons de diverses obres del mestre del teatre musical contemporani, Stephen Sondheim.

En aquesta nova versió de l’espectacle, L’Oca Underground manté el concepte original per repassar la història particular d’una parella a través de cançons de Sondheim i potencia l’element teatral, creant personatges de carn i ossos amb una profunditat de dimensions humanes.

Per molts anys és la història d’en Lluís, la Mercè, la Laura i l’Ernest, un matrimoni i els seus dos fills. En Lluís i la Mercè celebren avui el trentè aniversari del casament: trenta anys de vivències de tots colors. Entre records i retrets, els personatges faran un viatge de difícil retorn.

Per molts anys és un musical que, amb humor i honestedat, tracta un tema universal: les relacions familiars. Com ens relacionem amb qui compartim tantes històries i tantes histèries? Som capaços d'encaixar l'evolució d'aquestes relacions amb naturalitat? Quant d'amor amaguen els retrets que disparem a discreció? Com disfressem els sentiments amb la gent de casa? Quantes vegades haurem de refer els horaris perquè tothom s'impliqui en les passejades del gos?

Mitja vida amb Sondheim? De fet, els seguidors d'aquest compositor novaiorquès ens hem passat mitja vida cantussejant les seues melodies. Quan fèiem la tria de cançons per a l'espectacle vam quedar astorats de l'enorme quantitat de versos que dedica Sondheim a la parella. N'hi havia tantes que no va ser gens difícil escollir-ne unes quantes per a contar una història. Una història de dos que es troben i decideixen encetar un camí junts: mitja vida compartida amb les ganes, els dubtes, les pors, els malentesos, les ràbies i les esperances de totes les parelles de dos.

Stephen Sondheim ha sabut, com pocs, captar l'essència de les complexes relacions entre les persones i expressar-la amb una música i unes lletres que arriben alhora al cap i al cor. Els seus personatges fugen del maniqueisme i troben motius per a desitjar el que és indesitjable i esquinçar el que més s'estimen en situacions tan reals que ens recorden a nosaltres mateixos a cada instant. Sondheim sap provocar i desafiar el seu públic i s'alça com a resposta a la històrica frivolitat que molts han retret al musical de Broadway. Cada espectacle nou regalima originalitat i representa un repte intel·lectual per a qui busca alguna cosa més que els lluentons i les plomes damunt d'un escenari.

Una veu i un piano i un espai íntim que invita a la confidència. Confidències de Broadway és un espectacle musical amb el qual ens volem apropar a les petites històries de cada dia a través de cançons i de breus monòlegs que ens parlen d’amors inesperats, de la sort capriciosa, de dies avorrits, de desitjos esbojarrats, de dubtes existencials, de tafaneries... En definitiva: del viure quotidià, amb tot allò que té de divertit, d’absurd, de trist o d’inexplicable.
Les cançons que configuren aquest espectacle pertanyen a musicals emblemàtics de la història del gènere i també a d’altres que han triomfat a l’off-Broadway.
Sigui com sigui, la nostra tria passa pel sedàs del més petit format, del qual ens servim per a fer del públic el nostre confident més íntim.

 

Musicaaaals! és un concert teatralitzat basat en cançons de musicals, adaptades al català, que han deixat petjada en la història d’aquest gènere. L’integren fonamentalment cançons corals, interpretades per onze cantants, amb la inclusió d’alguns temes per a intèrprets solistes.
Diversos monòlegs i diàlegs en clau d’humor introdueixen, de manera més o menys explícita, les cançons que van configurant l’espectacle.

Adéu de nou és un espectacle basat en cançons de Stephen Sondheim –considerat el compositor més important i renovador del teatre musical modern– extretes dels musicals Follies, Passion, Merrily we roll along, A little night music i Company i de les pel·lícules Reds i Dick Tracy.

D’entre la seva extensa obra –de gran varietat temàtica– hem triat, exclusivament, cançons d’amor o, més ben dit, de desamor, que és la vessant que aquest tema universal pren en Sondheim. Cal tenir, també, en compte que ell és sempre l’autor de les lletres de les seves cançons. Així doncs, el desencís, la incomunicació, la solitud, la infelicitat... –dins el marc de la quotidianitat– prenen relleu en les cançons d’aquest compositor i lletrista amb una força inusual en el terreny del musical. El to varia a cada cançó: des de la ironia més punyent, al lirisme més extrem; però sempre amarat d’aquest pessimisme que caracteritza la seva obra i que tant ens agrada.

Fins on estaries disposat a arribar per un somni? La Marta Gelabert ho té molt clar i res no l'atura en el seu ascens vers la fama.

En un acte de lliurament de premis d'arts escèniques, Marta Gelabert –actriu de teatre musical– en rep un d'honorífic en reconeixement a la seva trajectòria artística. Arran d'aquest fet és entrevistada en un programa televisiu durant el qual anirà explicant totes les vicissituds de la seva carrera. Els moments musicals de l'obra són flashbacks de la seva vida artística que, en realitat, difereixen molt del que ella explica a l'entrevista. De fet, Marta Gelabert, per tal de veure realitzat el somni de ser artista, és capaç de tot: res no l'atura en l'ascens vers la fama, tot i que la fama costa i sempre té un preu.

L'apassionant carrera artística de Marta Gelabert retrata, en clau d'humor, a través de la història de la protagonista, les vocacions artístiques, els càstings, les companyies i les gires, el món discogràfic, els problemes vocals dels artistes, les escoles de teatre musical, el somni de Broadway, els premis manegats, etc.

 

 Va ser a finals de l’abril de 1927 que Bertolt Brecht i Kurt Weill es van trobar per primera vegada al Schlichter, un emblemàtic restaurant-cabaret on es reunien els artistes del Berlín de l’època. El maig d’aquell mateix any, ja tenien escrita la seva primera obra musical, Mahagonny, que va ser l’inici de tres anys d’una intensa col·laboració artística que convertiria l’òpera en una nova manifestació política i en una alternativa revolucionària al teatre tradicional burgès.

Kurt viatge amb Weill vol ser un homenatge més a aquesta col·laboració tan transcendental dins la seva època i amb tant ressò en la nostra. Kurt viatge amb Weill intenta endinsar-se en la vida de Weill a través de reflexions i de vivències personals i amb aquest recull artístic i biogràfic, L’Oca Underground no només vol fer una mostra del treball d’aquest gran compositor del segle XX, sinó també una aproximació al que va ser el seu estil i la seva peculiar manera d’entendre la música dins el teatre.

A través d’aquest viatge volem apropar-nos, doncs, a l’obra d’un dels compositors més compromesos amb la societat de la seva època i, artísticament, més renovadors.

Una nit de cap d'any en una gran ciutat. Diversos personatges viuen les il·lusions, els fracassos, les contradiccions i la soledat de manera ben diferent. Tots tenen somnis, però de vegades no s'entenen ni ells mateixos; de vegades és el destí que els juga males passades. En tot cas, sempre poden demanar un desig.
Potser aquesta nit és un musical en el qual intervenen divuit actors i una orquestra d'onze músics en directe interpretant peces de Stephen Sondheim, John Kander, Jonathan Larson, Andrew Lloyd Webber, Louis Jordan i Michael Gore.

En una distingida sala de festes dels anys cinquanta es van creant una sèrie de situacions entre el públic del local que els porten a expressar els seus sentiments mitjançant la cançó.

Amants, amics, parelles enamorades, gigolós, actrius i cambrers són alguns dels personatges que entren i surten del local al ritme de la seva orquestra –integrada en l’escenari– i de les interpretacions dels cantants de la sala.

El flirteig, l’amor, el desamor, el dubte, la ruptura o l’esperança són alguns dels sentiments que ens fan arribar aquests personatges amb la seva història particular.

El moviment és constant a l’escenari, amb la particularitat que l’acció ja ha començat quan el públic real entra a la sala, i no s’atura ni a la mitja part de l’obra.

I tot plegat! va ser el nostre primer espectacle: un enfilall d’escenes conduïdes per les cançons de musicals que més ens agradaven, amb textos en off que les situaven, les primeres adaptacions al català, vestuari confeccionat especialment per a l’ocasió, atrezzo (els mòduls!), coreografies agosarades, tota la tècnica posada al nostre servei (micros, focus, canó de llum...) i un nom i un logotip de la companyia acabats d’estrenar. Monges, soldats, assassines, japonesos, fantasmes, revolucionaris i més... reunits en aquell poti-poti de musicals representat en un petit escenari escolar.